castellano
Presentació
Consultes
Pla zonal
Sol·licitud de recollida de trastos
Punts verds
Guia en Pdf (2007)
+ Informació
HOME
 
· Fes clic aquí per a saber el que va i el que no va en cada contenidor ·

Els residus que produïm; la seua gestió; l’augment de les produccions; els seus impactes ambientals ; la necessitat de minimitzar-los… De segur tots escoltem en algun moment  del dia, potser inclús tots els dies, alguna d’estes qüestions i, de segur també que ens preocupen. Com no havia de preocupar-nos el nostre futur i el dels nostres fills i el dels seus fills?

Però, paradoxalment, i potser de tant d’escoltar-lo, que acabem per oblidar-lo; per creure que no va amb nosaltres o que nosaltres ja fem prou i prou ben fet. I si que va. I tant que va amb nosaltres! Amb tots i cadascun; cadascun des de la seua responsabilitat i ocupació ; des de la seua edat i manera de viure i de consumir… Perquè, vulguem o no, ens va la vida en això dels residus. I la salut, i el paisatge…i els diners

Ja des dels anys 80, alguns països europeus començaren a adonar-se que els residus s’acumulaven de manera escandalosament progressiva a casa seua i els abocadors necessaris per a “contindre-los” per a  “amagar-los de la vista i l’ofacte” cada vegada n’eren més. I per això no tingueren més remei que optar per legislar per a regular, previndre i reduir els impactes que els residus els generaven -i ens generen-. L’objectiu era claríssim; es féia precís deixar de banda la consideració dels residus –“el fem” com li déiem en aquells moments, si recordeu- com una cosa inútil; en el millor dels casos i en el pitjor, fastigosa, pudenta i generadora de problemes, per anar convertint-los en possibles generadors de riquesa, de llocs de treball, d’alternatives de revalorització...

   

Amb el transcórrer dels anys, estes primeres propostes han sigut adoptades, en alguns casos més i en altres menys, pels estats i les seues administracions però, lluny d’aconseguir l’esperada millora dels problemes, ens trobem davant una situació –l’expressió no intenta ser alarmant sinó veraç i realista- INSOSTENIBLE.

La sensibilitat de les societats, dels individus ha augmentat, però no és ni majoritària ni suficient. Cada vegada produïm més residus i, consegüentment, ens costen més diners de gestionar. Estem ficats en una espiral difícil de comprendre encara que no impossible de recórrer i d’eixir amb bé del laberint.

Com a ciutadans, hem d’exigir de les administracions que dissenyen i apliquen unes bones i eficaces polítiques de gestió dels residus urbans; al nostre Ajuntament, que sàpiga gastar els nostres diners en sistemes de gestió i recollida de residus adequats a les nostres característiques i necessitats, moderns i eficients però, a hores d’ara, es fa evident que esta és, només, una part del Pla. L’altra és la ciutadania que ha de plantejar-se de ferm quina vol que siga la seua contribució: “SI VOL SER PART DE LA SOLUCIÓ O DEL PROBLEMA”.

Perquè sols depen de nosaltres portar a terme en la nostra vida quotidiana xicotetes accions que ajuden realment a reduir l’impacte ambiental i què, a més a més, acabaran suposant un estalvi. Per això, de la primera cosa que cal parlar és del “consum responsable” que ens ajudarà com cap altra cosa a la reducció dels residus que produïm a casa nostra i, en segon lloc i derivat del primer, incloure nous hàbits o ampliar els que ja tenim, de separació de residus per a reciclar.

En la nostra societat actual, hem guanyat moltes coses però també hem perdudes d’altres importants com per exemple els hàbits dels nostres iaios d’aprofitar i recuperar-lo tot, o quasi tot. A nosaltres ens sembla més barat, quan no més còmode, desfer-nos de les coses quan es trenquen, es deterioren pel temps, les deixem d’utilitzar o ens queden xicotetes.

Però hi ha en este pensament una gran errada que és oblidar el cost ambiental que tirar i no reciclar suposa o el cost energètic que costarà fer el mateix objecte de nou, perquè gran part de les coses que apartem com a inútils i convertim en residus, poden ser reciclades. Només cal posar un poc de cura i d’esforç per part nostra i recordar-se què “DE RESIDUS, GENERAR POCS, SEPARAR MOLTS I DIPOSITAR-LOS CORRECTAMENT ALS SEUS CONTENIDORS”.

El Pla de Residus Sòlids Urbans 2000-2005

Quan l’any 1999 l’Eliana posava en marxa la seua Agenda 21 local i s’adheria com a municipi a la Xarxa de Ciutats Europées per la Sostenibilitat, iniciava un camí eforçat però també reptador, valent i participatiu que influiria definitivament en la forma de vida del nostre municipi. I esta opció pels canvis en la gestió municipal no podia deixar de banda la qüestió dels residus urbans. Per això, l’any 2000 es redacta i es posa en marxa el Pla de Residus sòlids urbans per a l’Eliana (PRSU)

i amb el que es plantejava per primera vegada a la ciutadania la necessitat de separar els residus per a aconseguir reduir el màxim possible la quantitat que anava als abocadors, per a la qual cosa s’inicia la 1a. fase del Pla –ara comencem ja la segona- amb la implantació de la recollida selectiva de residus mitjançant la instal.lació d’una xarxa, en principi básica que després anirà ampliant-se, de contenidors diferenciats.

Este primer Pla de residus i les seues intencions es podrien resumir en la frase que es va acunyar per a difondre la nova proposta: “Reduix, Recicla, Recupera. L’Eliana, millorem-la”.

En aquells primers moments era de gran importància informar de dades senzilles i quotidianes però desconegudes per a la major part de la ciutadania com ara la producció: 7.695 tones globals de residus sòlids, 400 kg per persona i any, dels quals la meitat corresponia a la fracció orgànica més 3.516 tones de residus vegetals de jardí, el 20% a paper i cartró, l’11% a plàstics i el 7% a vidre.

I els compromisos de l’Ajuntament: la recollida i reutilització del 100% del residu verd; l’ampliació i adequació en el número de contenidors; la implantació paulatina de tots els contenidors per a recollida selectiva; la modernització i increment de l’eficiència i l’eficàcia dels serveis prestats; la creació de programes estables i campanyes per a informar i difondre-la a la ciutadania.

Les dades, s’inclouen com a element comparatiu al llarg del desenvolupament d’esta guia dins del nou Pla de Gestió de Residus (PGR); els serveis tots els coneguem i podem avaluar-los.

Moltes propostes s’han obert i han quedat com a esdeveniments estables i importants en el nostre particular calendari: el Foro A-21, el P.E.S.A., el P.A.S.A., les set edicions de les Jornades sociambientals, els Contacontes del Parc, tallers, xerrades, publicacions, itineraris ambientals... i alguns premis i mencions d’honor; el premi ECOMED a la ciutat sostenible en la seua globalitat; la Pinya verda a la gestió municipal sostenible; la Bandera Verda... importants pel que són i representen però, sobretot, perquè parlen de nosaltres i del nostre esforç, el de tots, per millorar el nostre poble, la nostra vida. El nostre món.

   

El Pla de Gestió de Residus 2007

El nou Pla de Gestió de Residus (PGR) tindrà, igualment que l’anterior, una vigència de cinc anys i, uns objectius, fonamentats en la informació completa i puntual que el seguiment del PASA, el nostre Pla d’Acció Sociambiental, mitjançant els seus Indicadors anuals, ens van proporcionant i que es poden observar a les graelles de dades que, al llarg de tots i cadascun dels apartats del nou Pla, apareixeran aportant xifres per a establir comparacions, que són al mateix temps senzills però ambiciosos i necessaris

La disminució en la producció de residus totals al municipi.

L’increment de la recollida selectiva, amb la disminució de la fracció de residus destinats a l’abocador.

Que es podrien resumir en una ecuació molt pràctica:

- TIREM  + SEPAREM =  - ENS COSTA  - CONTAMINEN

Este nou Pla de Gestió suposa prou canvis quant a les propostes de l’anterior:

Actualitza i amplia els actuals serveis quant a número de contenidors, sistemes i freqüències...

Implanta nous serveis que faran més còmoda, fàcil i propera l’acció del ciutadà amb els seus residus.

Diferencia els serveis segons les necessitats dels diferents usuaris.

Inclou vies pràctiques de participació ciutadana i instruments d’informació, formació i debat social.

Oferix un marc organitzat, el Pla d’Educació Sociambiental (PESA), amb programes específics adaptats a cada Centre educatiu del municipi.

Tots ells organitzats a partir de dos grans eixos:

 

I. La informació i la formació de la ciutadania, els sectors professionals, els funcionaris, els tècnics...perquè és qüestió comprovada que la major part de les males pràctiques ambientals provenen de la desinformació.

II. La participació ciutadana, essencial per a que este nou pla de Gestió dels Residus de l’Eliana, vaja realment endavant.

   

Tots dos, aplicats transversalment en les diferents Àrees de l’Ajuntament i, sobretot, amb l’aprofitament del nou CENTRE DE RECURSOS DEL VOLUNTARIAT DE L’ELIANA que inaugurarà els seus serveis a l’inici del nou any 2007 a espai municipal de LA CASA DE L’ESTACIÓ.

I com que hem dit que la informació és l’eina fonamental per a aconseguir els objectius d’este Pla, a continuació trobareu, a l’estil d’una guia de consulta, tots els serveis municipals relacionats amb la recollida selectiva de residus.

Finalment es presenten també una sèrie de dades que ens permentran observar les tendències que en estos últims anys i des del 1999, l’any previ a l’aplicació de l’anterior Pla de Residus Sòlids l’any 2000, de les que caldria fer una breu explicació per tal de fer més entenedors cadascun dels apartats.

En primer lloc apareix la columna referida als anys consultats què, a excepció del cas dels envasos lleugers d’implantació recent, l’any 2005, fan referència al període ja esmentat 1999-2005.

En segon lloc, podem observar la columna més important i que ens revela més informació de tota la taula; el pes en kg que cada habitant de l’Eliana genera al dia. És així donat que fa referència a una dada independent a fluctuacions de població o de producció total de residus i què, per tant, ens donarà una lectura fidel de com estan les coses.

La tercera columna correspon a les tones absolutes o “producció total de residus” i s’obté sumant tots els pesatges obtinguts cada any del conjunt de tots els tipus de residus que es produixen en l’Eliana.

Per últim, la quarta columna l’ocupen els que nomenarem com a “habitants equivalents” que pot cridar l’atenció per resultar unes dades de població prou superiors de les que habitualment estem acostumats a escoltar com a població de l’Eliana i és què es calcula mitjançant una fòrmula matemática d’estimació que suma el número de persones empadronades en el municipi i el de la població estacional, les persones què, estant censades en altres municipis, passen algun temps de l’any, generalment les vacances en l’Eliana.

Com venim explicant, la dada que millor ens facilita la compresió i l’evolució o retrocés de la produció i gestió selectiva de residus del nostre poble és la dels kilograms per habitant i dia i, com pot observar-se encara que tímidament, ens deixa una porta oberta a l’esperança ja que si ens fixem en les xifres de l’últim any, el 2005, podem veure que s’aprecia una lleugera tendència a la baixa, d’1’97 kg l’any 2004 a 1’96 kg el 2005, que ens parla possitivament de la contenció en la producció de residus i l’evolució de la recollida selectiva.

Any Kg x habitant i dia Tones Habitants
1999 1,56 11.211,00 19.739
2000 1,52 11.280,72 20.375
2003 1,84 14.281,67 21.177
2004 1,97 15.498,66 21.539
2005 1,96 15.643,26 21.813

Tot i això, encara tenim un llarg camí per recórrer, fonamentalment quant a la reducció en la producció i la correcta separació dels nostres residus. Per a això, esta 2a. fase que amb el títol de PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS preten oferir als ciutadans de l’Eliana tota la informació que puguen necessitar per tal d’anar un poc més enllà i recordar com d’important és dipositar cada residu al seu contenidor, resolguent, a més a més, tots els dubtes què, en general, solen sorgir davant esta qüestió, presentada de manera senzilla, entenedora i pràctica.

Vidre
Envàs lleuger
Paper i cartró
Orgànic + rebuig
Roba

Web: BemarNet