castellano
Presentació
Consultes
Pla zonal
Sol·licitud de recollida de trastos
Punts verds
Guia en Pdf (2007)
+ Informació
HOME
 
· Fes clic aquí per a saber el que va i el que no va en cada contenidor ·

TEXTILS

Què és

En general, es tracta de roba i calcer usats encara que també de qualsevol tipus de producte textil com ara llençols, tovalles i tovallons, cortines, colxes, mantes... que poden tindre un alt nivell de reciclatge si fem el xicotet esforç que suposa separar-les de la resta dels residus domèstics i dipositar-les al seu contenidor corresponent per a facilitar la seua recollida selectiva. El seu reciclatge és important donat què, entre d’altres coses, facilita que els materials dels que se compon puguen reutilitzar-se, evita que s’acumulen als abocadors i col.labora a donar continuïtat al cicle de vida d’estos objectes.

   

Però, encara així i tot, la millor opció per a la roba usada no és precíssament convertir-la en residu sinó, molt al contrari, reutilitzar-la; si està en bon estat, donar-la a organitzacions o industries recuperadores que s’ocupen de la seua recollida per a classificar-la per a després distribuir-la o vendre-la a països africans i centroeuropeus principalment.

L’altra part dels textils que es recuperen es destina a la fabricació de draps i estropalls de rulls textils per a neteja, sobretot industrial; a la fabricació de “borres” per a encoixinar i reomplir mobles, matalassos, cobertors, coixins..., aïllants; i com a nova matèria primera, una vegada classificats segons el tipus de fibra i tornats a filar, en la confecció de productes textils artesans com catifes, “jarapes”, bosses, barrets, sabatilles d’anar per casa...

Les dades pràctiques

 

Any Kg x habitant i dia Tones Habitants
2006 0,01 68 16.121
2007   88 20.375
2008 0,01 82 21.177
2009 0,01 79 21.539
2010 0,01 75 21.813

 

Any Kg x habitant i dia Tones Habitants
1999 0,005 35 19.739
2000 0,006 42 20.375
2003 0,008 61 21.177
2004 0,008 63 21.539
2005 0,008 64 21.813

Tanmateix que en el cas del paper i el cartró que després veurem, l’augment en la producció està molt contingut, sofrint només una xicoteta variació, de 0’005 a 0’008 kilos per habitant i dia en un període de cinc anys, la qual cosa és indicativa d’una recollida selectiva clarament inferior, fins a tres vegades menys, a la producció real -0,07Kg. per habitant i dia- i és per tant ací on hem de fer l’esforç els veïns de l’Eliana per tal que no es perden les moltes possibilitats de recuperació que els textils tenen. 

Com és la nostra recollida selectiva

Objectius a acomplir:

En l’actualitat disposem de 26 contenidors de 3m3 de capacitat, sobre els 12 amb els que comptaven al 1999, per a la recollida selectiva de textils que és sempre diurna. La recollida la realitza l’empresa ACCIONA, per mitjà d’una empresa autoritzada, que en el nostre cas està gestionant-se amb TEXLIMCA (del Grup Martínez Cano), que destina 0’042 euros per kilo del total de textils recollits al finançament del “Proyecto Hombre” , una organització dedicada al tractament de les drogodependències.

Informació sobre el servei Wippy

Per a pensar i practicar

Es calcula que el consum anual de productes textils en els països del Primer món està entre els 7 i els 10 kilos per persona. Així és què en eixa mateixa quantitat estem produïnt residus i tot això sense comptar amb els residus que les indústries de confecció, textils i derivats produixen.

Moltes ONG’S es dediquen a la recollida de roba usada que després es selecciona i s’entrega bé a grups socials menys afavorits que puguen fer-la servir bé es comercialitza en mercadets de roba de segona mà  o, en el pitjor dels casos i per sort cada vegada en menor proporció, és venuda com a draps per a netejar.

Procura elegir sempre fibres naturals i sense tractaments químics agressius o tòxics per a les persones i el medi ambient a l’hora de la compra de roba de vestir i de casa. Són matèries renovables i menys contaminants per a tots si es gestionen correctament. Mira sempre les etiquetes del producte abans de comprar-lo.

Tingues present a l’hora de consumir productes textils fer una “compra ètica” i “de comerç just”, o el que és el mateix, asegura’t que el producte no haja estat produït amb treball infantil o amb l’explotació dels treballadors que l’han fet, respectant els drets laborals bàsics. Malauradament  estes situacions es donen inclús en “grans i congudes marques” així és què, anem amb molt de compte.

ÉS INFORMACIÓ: Intermon, SETEM, Comerç Just...

[Al contenidor de textil van:]
Només i únicament, roba i textils.

[No van:]
Cap altre tipus de residu.

   

PAPER I CARTRÓ

Què és

El paper, els seus derivats i el cartró en totes les seues modalitats suposen uns dels elements més utilitzats en tots els àmbits de la nostra societat; precíssament per això, la reducció en el seu consum, la seua reutilització i la seua recollida selectiva per al seu reciclatge han de ser objectius prioritaris per a tots.

   

El paper en números

Un paquet de fulls de paper blanc costa:
 

· Prop de 300 litres d’aigua
· Uns 15 kilovats d’energia
· 3 kilos de fusta

   
Un paquet de fulls de paper reciclat estalvia:
  · El 85% d’aigua
· El 50% d’energia
· El 100% dels kilos de paper recuperats

L’any 1994 es llançaren al fem 3 mil.lions de tones de paper i cartró només en Espanya però, curiosament, s’importaren 645.000 tones de residus de paper per al seu tractament d’altres països amb el consegüent increment en el cost. Tenim importants dependències exteriors pel que fa als residus de paper que podrien subsanar-se fàcilment amb una recollida selectiva real i majoritària.

Les dades pràctiques

Año Kg. por habitante y día Toneladas Habitantes
2006 0,01 68 16.121
2007   88  
2008 0,01 82 16.549
2009 0,01 79 16.552
2010 0,01 75 16.738
 

 

 

   
Any Kg x habitant i dia Tones Habitants
1999 0,01 95 19.739
2003 0,04 282 21.177
2004 0,03 257 21.539
2005 0,04 281 21.813

La nostra tendència és a l’increment, encara que de manera moderada, però crida poderosament l’atenció la mínima diferència de la producció per habitant i dia què, amb un període de cinc anys, va de 0’01 kilos a 0’04 kilos, xifres que no fan més que insistir sobre un tema que els veïns de l‘Eliana hem de plantejar-nos de manera apremiant i inexcusable: la recollida continua sent desproporcionadament inferior a la producció real de residus de paper i cartró que omplin les nostres cases, els nostres col.legis, els nostres despatxos, els nostres comerços... premsa diària, papers d’embolicar, bosses de paper, revistes, propagandes, paper escrit, fotocòpies, carpetes, embalatges...Si es recollira selectivament tot el paper que hi generem, estaríem parlant de l’ordre de les 1.741 tones a l’any.

Com és la nostra recollida selectiva

Destí:El paper i cartró que es recollix selectivament a l’Eliana va a parar a la planta de reciclatge K13.

Objectius a acomplir: De 45 contenidors l’any 2000 hem passat a 56 iglús de color blau i de 3m3 de capacitat per a la recollida selectiva de paper i cartró al nostre poble. Es distribuixen als “punts verds” o punts nets del territori municipal, tant a l’Àrea Central com a la resta de zones.

Recollida: S’organitza en quatre vegades a la setmana, sempre diurna i en totes les àrees i zones.
 
Programa de recollida selectiva a l’Ajuntament: L’objectiu del Programa és facilitar la separació i la recollida selectiva de paper i cartró a totes les dependències de l’Ajuntament per a la qual cosa s’han distribuït papereres amb compartiments separats a cada lloc de treball i s’ha ubicat un contenidor mòvil per planta, especial per a paper en grans quantitats i per a cartró.

Per a pensar i practicar

No és el mateix el “paper reciclat” 100% procedent de la recollida selectiva que el “paper ecològic” que només garanteix que ha estat fabricat sense productes agressius per al medi ambient com és, per exemple, el cas del clor, però la “pasta” de paper amb que es fabrica no prové del reciclatge. Per això convé mirar sempre l’etiqueta abans de comprar-lo.

Fotocopiar per les dues cares suposa un estalvi del 50% de paper i d’altres despeses derivades.

Si poseu una caixa de cartró o una paperera de compra només per a paper i catró, als llocs de la casa on acostumeu a produir més residus de paper -l’estudi, la sala d’estar, el quart dels xiquets...- se ‘n recordareu de separar-lo amb molta més facilitat, a més de ser una bona proposta que ensenyar als més menuts.

Penseu que només es tarden uns segons en desmuntar una caixa de cartró i, en canvi, si deixeu els embalatges sencers, com que no cabran al contenidor quedaran al seu voltant, convertint-se els vostres segons en molts minuts que se relentitzarà la feina dels recollidors en cada contenidor.

Si heu comprat productes amb grans embalatges de cartró, electrodomèstics, mobles, aparells… abans de dur-los a l’Ecoparc, i si teniu xiquets en casa o prop, podeu utilitzar-los d’una manera creativa i divertida: convertiu-los en cotxes, trens, cases... perfectes per a jugar.

A les plantes de reciclatge es separen els diferents tipus de paper que hi arriben i es trituren formant bales que es posaran a remull en aigua per a obtenir pasta de paper què, assecada, es planxarà en bobines que es distribuiran a les fàbriques de paper per a començar un nou cicle: d’objectes de papereria, revistes i periòdics, llibres, embalatges, bosses, sacs, paper higiènic, de cuina, mocadors...

Existixen al mercat i a bon preu premsadores domèstiques que convertixen el paper en blocs utilitzables com a combustible en les nostres xemeneies.

[A l'iglú blau van:]
Caixes d’aliments sense alumini ni plàstic de tot tipus: galetes, conserves, cereals, llegums, pasta, fruites seques, embalatges de cosmètics i d’higiene corporal, revistes, periòdics, llibres en mal estat que no puguen utilitzar-se, llibretes i carpetes sense cap element metal.lic o plàstic, caixes de sabates o de xicotets electrodomèstics, publicitats, sobres vells, oueres de cartró...
[No van:]
Paper de cuina, tovallons o mocadors usats, fotografíes... ELS EMBALATGES GRANS, MILLOR A L’ECOPARC.  

Accés al mapa dels punts de recollida selectiva

   

Web: BemarNet